La darrera campanya d’excavació del jaciment ibèric de la Cella constata la importància d’aquest poblat, que serà visitable junt amb el camí de Ronda

Els treballs -recentment finalitzats- han posat al descobert un anell de bronze amb un cavall; un ham i peces de ceràmica, entre d’altres objectes

L’Ajuntament de Salou ha finalitzat una nova campanya arqueològica al poblat ibèric de la Cella gràcies a la feina que han dut a terme des del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) del Departament d’història i història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili. Aquests treballs, que es van iniciar al 2010 i es venen repetint des d’aleshores de manera anual amb campanyes d’entre 3 i 6 mesos, han servit per posar al descobert un poblat ibèric molt important, el més destacat del Tarragonès, que data del 400 A.C. i que va ser ocupat fins al 250 A.C., aproximadament, al segle II quan s’abandona pacíficament.

Segons han explicat des de l’equip d’excavacions arqueològiques per aquest motiu es troba en un molt bon estat de conservació de les estructures i amb una arquitectura també molt singular, com ha assegurat el director del GRESEPIA, Jordi Diloli, ja que hi ha cases de grans dimensions. Les cases ibèriques –segons ha explicat Diloli- acostumen a ser d’uns 35 m2 però, en aquest cas, hi ha cases de més de 100m2, el que fa pensar que “eren de gent molt rica i això pot ser precisament per una ubicació privilegiada del jaciment, al costat del mar i amb vistes a Tarragona i a la mediterrània”.  

Per l’alcalde, Pere Granados, aquest jaciment “és una aposta del govern municipal perquè estem decidits a posar en valor el patrimoni històric del municipi”, ha assegurat i “veient el potencial que hi havia a la Cella varem arribar a un acord amb la URV per excavar-lo i poder promocionar-lo”. En aquest sentit, “amb el projecte de recuperació mediambiental del camí de Ronda l’inclourem perquè és un gran patrimoni històric, únic al camp de Tarragona, i que serà un emplaçament per a visites culturals”.

El futur- segons Diloli- passa per seguir delimitant el jaciment en els terrenys que hi ha per fora de la tanca actual que delimita el jaciment i per on ha de passar el camí de Ronda; a més d’incloure el jaciment dins de les línies prioritàries de recerca del Grup a través dels plans de recerca quadriennals que ha tret  la Generalitat de Catalunya per continuar treballant-hi.

A la visita a la cella també hi ha estat presents els dos co-directors d’excavacions, Jordi Vilà i Ramon Ferrer, els quals han mostrat alguns dels objectes localitzats; com són un anell de bronze amb un cavall, un ham o diverses peces de ceràmica –majoritàriament àmfores.

En la visita, també s’ha dut a terme el recorregut per una torre fortificada que inclou una llar de foc i un mur de més de 20 metres de llargària que seria la muralla d’aquest poblat i que delimitaria el perímetre de tota l’àrea. Aquesta podria continuar passada la tanca actual que delimita el jaciment i que traspassa en direcció a la costa i cap a terrenys de l’Autoritat Portuària de Tarragona.

Diloli ha destacat també la important tesina que ha dut a terme un alumne del màster d’arqueologia clàssica, Ivan Cots, el qual ha fet un treball d’anàlisis de més de 10.000 fragments de ceràmica, el qual ha donat moltes pistes de la importància d’aquest jaciment.

En la darrera campanya d’excavació del 2013 ja es van consolidar un murs de més d’1,70 metres que deixen entreveure una estructura molt ordenada de poblat; amb diverses estances i habitatges de grans dimensions que van a parar a una suposada plaça o carrer, encara per descobrir.