William Miller : Tornar a Salou és tornar a la realitat, a casa

Actor, director i guionista amb una trajectòria internacional, William Miller ha viscut als Estats Units, a Mèxic, a Madrid o a Astúries, però el seu cor ha estat sempre a Salou. Aquí hi té casa seva, la seva gent i la seva productora, Custom Films. En aquesta entrevista, parlem amb ell sobre el seu vincle amb el municipi, els seus projectes actuals, la situació de la cultura i una idea transformadora: un nou festival de cinema a Salou amb mirada internacional.

Tu ets conegut per la teva faceta artística, però com descriuries la teva relació amb Salou?
Salou és casa meva. Amb això ho dic tot. No és només un lloc de turisme, per a mi és el meu dia a dia, la meva gent, la meva història. Quan no estic treballant, torno aquí. He viscut arreu —als Estats Units, a Mèxic, a Madrid, a Astúries—, però sempre torno a Salou. I com més gran em faig, més valoro fugir del soroll. M’encanta el que faig, explicar històries, però no suporto la part d’exposició pública, les festes, el glamur. Sóc bastant introvertit i aquí retrobo els peus a terra.

Potser el capitalisme ha tingut menys errors que altres models, però avui dia ja no serveix

Com veus el creixement que ha viscut Salou en els darrers anys?
Salou ha crescut molt, moltíssim. I això té coses positives i coses negatives. Quan un municipi creix tan ràpidament, és molt difícil controlar-ho tot. PortAventura, per exemple, ha estat molt positiu per al poble, però també ha tingut conseqüències. El mateix passa amb les grans cadenes hoteleres. Em preocupa molt el futur del petit comerç. Hi ha gent que lluita de veritat, que es deixen la pell, però la competència és tremenda. I si tens hotels que ho donen tot inclòs, això fa molt de mal als negocis familiars. Ho observo amb preocupació. Jo, als 12 anys, ja treballava a la cuina del restaurant dels meus pares i alguna cosa d’això en sé.

Tens molts projectes en marxa aquest any. Ens en pots parlar?
Sí, ara mateix s’estrenen quatre projectes en què he treballat. D’una banda, la segona temporada d’Ogli, una sèrie d’HBO que vam rodar a Mèxic, i que va ser un dels èxits de l’any passat. També una pel·lícula que vaig rodar a Portugal amb els productors de John Wick, que es diu Arachnid. A més, arriba la segona pel·lícula basada en els llibres dels Futbolísimos, i una altra cinta que vaig rodar a Carolina del Nord amb Radha Mitchell, que es diu El jardiner i que s’estrenarà al setembre a un festival dels EUA. I a més, he acabat la meva primera novel·la, Bradley Influencer, una sàtira còmica sobre un influencer que es converteix en vampir, i ja estic escrivint la segona. I des de la productora de Salou, hem dirigit un videoclip per Ramon Berlanga i la seva filla i estem preparant un curtmetratge nou.

També heu treballat en una prova de concepte rodada a Salou, What The Fuck. En quin punt està?
Sí, la vam rodar fa un any i mig i encara l’estem movent. És molt difícil aconseguir finançament i atenció per projectes que són diferents. Durant molt de temps, la indústria només ha finançat projectes que encaixaven en determinades polítiques o estructures. Però sembla que això comença a canviar. La gent comença a buscar coses noves, i si tens una idea bona, cada cop tens més possibilitats. Creuem els dits.

Jo no vull que un robot m’escrigui un llibre o em pinti un quadre. (...) Per arribar a fer una cosa bé, has d’aprendre les bases

Com veus el moment actual de la Cultura, a nivell general?
Sincerament, la veig en crisi. En la música, en el cinema, en les sèries, en les històries… tot es fa buscant la recompensa immediata, la dopamina ràpida. La Cultura d’avui està centrada en estimular l’ego i l’exposició, no pas la ment. Les xarxes socials poden ser meravelloses, però les fem servir malament. El mateix va passar amb Internet, i ara ho estem veient amb la intel·ligència artificial. Tenim una eina potentíssima que pot substituir el 85% de la classe treballadora, i els artistes ni t’ho explico. Però no s’està utilitzant amb responsabilitat, sinó amb ànsies de guanyar diners i avantatges competitius. Ens falta ètica i visió de futur.

Hi ha alternativa?
Jo crec que el primer pas és repensar el sistema. Potser el capitalisme ha tingut menys errors que altres models, però avui dia ja no serveix. Si posem en joc la IA, la robòtica i l’automatització, els diners perden sentit. El que importa és el sentit que donem a la vida. I això també afecta la cultura: jo no vull que un robot m’escrigui un llibre o em pinti un quadre. L’art neix de l’ànima, i per arribar a fer una cosa bé, abans has d’aprendre les bases. Picasso feia abstracte, sí, però abans sabia pintar molt bé. No pots saltar-te els passos.

Estem en un moment complicat i la Cultura necessita profunditat i compromís. (...) Salou té una gran oportunitat pel davant

Aquest any, Salou és Capital de la Cultura Catalana. Hi veus una oportunitat real?
Sí, si es fa amb sentit. Qualsevol iniciativa cultural és benvinguda, però no hauria de ser només per fer activitats. Ha de tenir visió. Estem en un moment complicat i la Cultura necessita profunditat i compromís. Si des de Salou podem contribuir a una nova manera de fer les coses, pot ser molt positiu. Salou té una gran oportunitat pel davant.

S’ha parlat recentment de posar en marxa una Film Office a Salou...
Ho veig molt bé. M'agradaria organitzar un festival de cinema a Salou. Però no un festival qualsevol. Volem fer un festival internacional, amb una estructura clara i una idea molt treballada des de la nostra productora. Vull que Salou no sigui només un lloc on es projecten pel·lícules, sinó on es tanquin acords, es comprin idees, es generi indústria. On el finançament es mogui des de dins. Vull presentar aquest projecte a l’Ajuntament i sé que ens donaran un cop de mà. En el seu moment es va intentar, però no es va materialitzar. Ara, crec que és el moment. Puc aportar la meva experiència de 30 anys dins la indústria i, sobretot, una mirada diferent. Per fer una cosa així, cal algú que conegui el medi. I Salou pot i sap com fer-ho.