David Lara, nou cap de la colla de l’Escola Elisabeth: 'Estar al capdavant d’una carretel·la em fa molta il·lusió'

Com va néixer la Colla de l’Escola Elisabeth?

L’origen de la Colla de l’Escola Elisabeth va ser l’any 1984. Llavors, les colles estaven formats pels pares, però les carrosses es feien aquí, a l’escola, entre els professors i els nens. En les classes de plàstica, se n'anaven fent coses que eren per les carrosses. A partir d’això, va ser quan van entrar els pares i, des de llavors, es fa d’aquesta manera. 

Això són etapes que van complint els pares que ens volem comprometre d’alguna manera en fer la carrossa per la canalla de l’escola perquè, bàsicament, és la colla de l’Escola. Han estat diferents generacions, ja que són colles que cada 10/15 anys canviem, però sempre amb la problemàtica de quedar-te aquí pensant quan vindrà algú a substituir, fins que arribava la nova generació.

Recentment, heu fet el relleu al cap de colla. Com ha estat tot el procés?

La decisió es va prendre quan vam veure que el cap de la colla es començava a implicar, perquè no es podia posar com a cap de colla una persona que no s’impliqués. Llavors, és una implicació molt gran, però es fa amb molt de plaer.

Així i tot, no és gens fàcil, ja que hi ha algun dia vas molt atabalat perquè s’acosta la data i hi ha moltes coses a fer. La gent no s’imagina la quantitat de feina que hi ha a la carretel·la. Molta gent la veu allà i opinen. T’hi pot agradar més o menys, però molt poca gent sap que hi ha enrere.

"La gent no s’imagina la quantitat de feina que hi ha a la carretel·la. Molts ho veuen allà i opinen. T’hi pot agradar més o menys, però molt poca gent sap que hi ha enrere."

Quants heu participat aquest any al Cós Blanc?

Aquest any, fent la carrossa, hem estat unes 20 persones. Ha estat molt divertit, perquè hi havia anys que vam ser poques persones. Molt pocs han estat els qui han fet aquesta feina durant bastant temps i hi ha alguna persona més que els ha donat suport. A la rua, diria que hem estat uns 150. Aquest ha estat un dels més fluixos, perquè molta gent s’ha tirat enrere.

Amb quant de temps prepareu el Cós Blanc?

Principalment, després de l’estiu, comencem a ficar-nos amb la preparació. Cada any, durant la primera quinzena del mes de setembre, ens hem posat en marxa amb la carrossa i, de mica en mica, venen companys i comencem a preparar-ho tot. Això sí, no acabem una carrossa fins que no tinguem més o menys una idea del que volem fer. Enguany, la carretel·la s’ha preparat en dos mesos.

Les disfresses, normalment, comencem a mirar-les després de la presentació, que sol ser al mes d’octubre o al mes de novembre per comprar-les. Anem pensant quina és la temàtica que millor s’adapta a l’escola. A partir de llavors, veiem quines disfresses i de quantes talles hi ha pel fet de tenir a la colla des de gent molt petita fins gent molt gran. 

La coreografia ja no la preparem. Fa anys sí que es preparava al patí de l’escola. Es quedaven alguns dies abans de la festa del Cós i es feia una mica de coreografia. Després, sortia millor o pitjor, però la preparàvem una miqueta trobant-nos unes poques persones, però es va deixar de fer coreografies. Ara, es prepara una música i es mira d’anar tots més o menys ben col·locats davant de la carrossa i les persones amb experiència són les que estan més endavant, ja que més o menys saben com es fan els balls.

Què significa el Cós Blanc per a la Colla de l’Escola Elisabeth?

El Cós Blanc és una cosa que m’agrada de sempre. Jo, des de petit, venia al Cós Blanc, i, per exemple, l’altre dia, el divendres, em va fer molta il·lusió poder fer-me una foto amb l’speaker que marxava. És una cosa que jo sentia des dels 5 anys, quan vaig començar a venir al Cós. Llavors, ara, estar davant d’una carretel·la, d’una colla, la veritat és que em fa molta il·lusió.

"El Cós Blanc és una festivitat que jo sentia des dels 5 anys, quan vaig començar. Llavors, ara, estar davant d’una carretel·la, d’una colla, la veritat és que em fa molta il·lusió."

Com valoreu el suport de l’Ajuntament de Salou a les colles?

Enguany, el tema de la rua ha millorat prop. Així i tot, m’agradaria que l’Ajuntament tingués més en compte a les colles. Tinc la sensació que hi ha hagut alguns anys que no ens han tingut en compte. Sembla que aquest any hi ha hagut moltes coses que sí que ens han tingut en compte, com el tema de la seguretat, i això ens té molt a gust. La veritat és que tot ha estat millor, tot molt més dinàmic i les colles han pogut ballar.

Aquest any, Salou és la Capital de la Cultura Catalana. Quina importància li doneu, a aquest fet? Teniu alguna activitat preparada en aquest sentit?

Hi ha moltes coses preparades. Per exemple, cada any, els nens petits fan un treball sobre un artista. Aquest any es farà d’Antoni Gaudí amb el lema ‘Salou, platja de Gaudí’, perquè sembla que una persona de l’Ajuntament sap que, quan Gaudí anava a la platja, baixava a Salou. Per aquest motiu, tot el treball que faran els nens aquest any és sobre Gaudí.

Després, també farem el teatre durant l’estiu i la qüestió dels grallers i els tabals, que és l’activitat que s’ha començat a fer aquest any, més tradicional. Així i tot, l’alcalde Pere Granados i la regidora de Cultura, Júlia Gómez, van estar comentant coses que es podrien fer conjuntes o activitats que es podrien fer a l’escola per incloure’s al programa.

Què li recomanaríeu a la gent perquè vingui aquest any a Salou?

Principalment, les festes majors, que això sempre està bé. Molta gent de fora diu: ‘Quantes activitats teniu a Salou’. La mateixa gent que ve de Cambrils se sorprèn de tot el que s’ha fet durant la Festa Major de Salou i ens deien que no tenien tantes coses allà. I no només és el Cós Blanc, hi ha activitats a Salou: la pedalada, el Dia de la Gent Gran... Hi ha moltes activitats per fer a Salou, i per viure aquí.