La Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya visita l’avinguda Carles Buïgas i els Apartaments París de Salou, en el marc de l’acte Vermuts d’Obra 43

La ruta ha conclòs amb l’acte institucional, amb l'assistència del regidor Marc Montagut, durant el qual s’ha col·locat als pisos la placa Commemorativa del DOCOMOMO, organisme que vetlla per protegir i divulgar el patrimoni arquitectònic del Moviment Modern; i s’ha servit el tradicional vermut gratuït a tots els assistents

La Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha organitzat durant el matí d’avui dissabte, dia 5 d’octubre, una visita a l’Avinguda Carles Buïgas del municipi i als Apartaments París del Cap de Salou, en el marc de l’esdeveniment Vermuts d’Obra 43.

El projecte “Salou d’estiu – Prova pilot” de l’Av. Carles Buïgas, es tracta d’una intervenció efímera, obra dels arquitectes Daniel Lorenzo, Inés de Rivera, Núria Salvadó i Roger Sauquet. Aquesta iniciativa va sorgir del fet que l’Avinguda és un àrea fonamentalment turística, sotmesa a una gran pressió comercial. Les forces del mercat van acabar donant, com a resultat, l’ocupació de l’espai entre les edificacions i voreres.

Per encàrrec de l’Ajuntament de Salou, des de l’any 2013, investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han treballat en el diagnòstic i l’elaboració de propostes per a la regeneració de l’àrea. Amb la finalitat de testar l’acceptació popular i analitzar “in situ” algunes de les solucions plantejades sobre l’espai urbà i comercial, durant l’estiu del 2017, es posà en pràctica la prova pilot. Aquesta intervenció temporal dona preferència al vianant en front del vehicle i celebra la transformació, fent partícips els ciutadans del canvi. Aquest projecte ha estat guardonat amb el premi bianual d’arquitectura “Alejandro de La Sota”, raó per la qual ha estat una de les parades de l’acte d’avui, Vermut d’Obra 43.

Cal recordar que l’Ajuntament de Salou té previst començar a l’octubre de 2020 la renovació integral i conversió en zona de vianants de l’Avinguda Carles Buïgas, de forma definitiva. Aquestes accions també inclouen trams dels següents carrers que conflueixen a l’avinguda: Terol, Murillo, Pau Vila, Priorat, Fra Juniper Serra, Pompeu Fabra, Torremolinos, Vendrell, Ramon Llull, Valls, Amposta, Montblanc, Passatge Dr. Pigem i Bilbao.  

Apartaments París

D’altra banda, també s’han visitat els Apartaments París del Cap de Salou -ara, Apartaments Karina-, situats al n.2 de la Plaça de les Palmeres, que foren dissenyats per l’arquitecte Josep Puig Torné, l’any 1965. Es tracta d’un edifici de planta baixa, més 3 pisos, amb sostres de formigó i murs ceràmics de càrrega; una construcció característica del Moviment Modern. El promotor fou André Delonay. Es troba en una parcel·la de 1.198 m2 . La superfície construïda és de 1.111 m2.

Aquesta darrera visita ha conclòs amb un acte institucional, que ha consistit en la col·locació de la Placa Commemorativa del Documentation and Conservation of buildings, sites and neighbourhoods of the Modern Movement (DOCOMOMO), un organisme que vetlla per protegir i divulgar el patrimoni arquitectònic d’aquest moviment. Aquesta placa suma l’edifici al conjunt del patrimoni d’arquitectura moderna existent a Salou.

El regidor de Gestió del Territori i d’Habitatge de l’Ajuntament de Salou, Marc Montagut, acompanyat dels arquitectes municipals, ha assistit avui a l’acte de reconeixement amb la placa del DOCOMOMO dels Apartaments París. Montagut ha recordat els dos edificis que hi ha també a la ciutat que tenen aquesta placa, que són la Casa Rubio i els Apartaments Madrid, del mateix Josep Puig Torné, juntament amb Antonio Bonet Castellana.

Per part de la Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha assistit a l’acte Juan Manuel Zaguirre, secretari; i Josep Anglès, coordinador de Cultura. Així mateix, la trobada ha comptat amb la presència de l’arquitecte de l’edifici, Josep Puig Torné, de 89 anys, i tota la seva família; i la de l’arquitecte i professor de la URV i especialista en arquitectura dels anys 60, el Dr. Juan Fernando Ródenas; així com nombrosos professionals d’arquitectura de la demarcació i estudiants de l’Escola d’Arquitectura de la URV.

Segons es recull al Catàleg d’arquitectura moderna, realitzat per la Fundació Universitat Rovira i Virgili, l’any 2013, Salou compta amb 49 edificis d’aquest moviment:

-Aparcaments Rocamar (1964), de Jordi Adroer Iglesias

-Apartaments Ginette (1965), de Jordi Adroer Iglesias

-Xalet bifamiliar (1963), de Miquel Maria Aragonés Virgili

-Apartaments Rocamar (1964), de Miquel Maria Aragonés Virgili

-Pavelló Poliesportiu Salou (1986), d’Esteve Bonet Costa

-Casa Rubio (1959), d’Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné

 -Apartaments Chipre (1960), d’Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné

-Casa Van Der Veeken (1961), d’Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné

-Apartaments Paraíso (1961), d’Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné

-Snack bar Els Triangles (1961), d’Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné

-Apartaments Madrid (1961), d’Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné

-Apartaments Reus (1961), d’Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné

-Apartaments i Hotel Cala Vinya (1961), d’Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné

-Casa Latz (1961), d’Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné

-Càmping Salou (1962), d’Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné

-Bungalous Núria (1962), d’Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné

-Apartaments Cala Crancs (1962), d’Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné

-Casa Dagasán (1963), d’Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné

-Aparthotel Torre Itàlia (1964) d’Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné

-Apartaments Wrede (1964), d’Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné

-Casa Nieto Antúnez (1963), d’Antonio Bonet Castellana

-Apartaments Bruselas (1966), de Guillermo Boxó Guasch

-Bungalous Platja dels Capellans (1962), de Marcos Carbonell

-Apartaments Sicília (1959), d’Antonio de la Vega Martínez

-Apartaments Chipre, Creta, Rodas (1962), d’Antonio de la Vega Martínez

-Casa Lucien Boucher (1959), de Josep Ferrer Bosch

-Casa Wjh Sprenger (1961), de Josep Ferrer Bosch

-Edifici de Serveis Urb. “Pinos Mar” (1961), de Josep Ferrer Bosch

-Hostal el Recó (1964) de Josep Ferrer Bosch

-Apartaments Montemar (1965), de Josep Ferrer Bosch

-Casa Effinger (1966), de Josep Maria Monravà López

-Apartaments Malta Capri (1961), de Luis Peral Buesa

-Apartaments Santa Eulàlia (1964), de Luis Peral Buesa

-Apartaments Formentor (1972) de Luis Peral Buesa

-Apartaments Barlovento, Sotavento (1973), de Luis Peral Buesa

-La Biblioteca Pública de Salou (1989), de Pau Pérez Jové

-8 Bungalous i Xalet Buen Retiro (1965), de Josep Puig Torné i Josep Maria Esquius Prat

-Apartaments Coatepeque (1964), de Josep Puig Torné i Josep Maria Esquius Prat

-Urbanització Mirador (1964), de Josep Puig Torné i Josep Maria Esquius Prat

-Apartaments París (1965), de Josep Puig Torné

-Conjunt habitatges Mirador Salou (1970), de Lluís Tarragó Anguera

-Casa Rocamora-Sabaté (1962), de Robert Terradas Via, amb la col·laboració de Jordi Adroer Iglesias

-Apartaments Ancla Roja (1968), d’Òscar Tusquets Blanca

-Xalets Covamar (1974), d’Antoni Ubach Nuet

-Apartaments Escursell (1962), de Manuel Valls Vergés

 -Apartaments Cuter / Crucero (1965), d’autor desconegut

 -Casa Barco, d’autor desconegut

-Apartaments Farus Mar, d’autor desconegut

-Casa Pinocha, d’autor desconegut

Segons el Dr. Juan Fernando Ródenas, investigador del CAIT, Centre d’Anàlisi Integral del Territori, del Departament d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (URV), entre els anys 1959 i 1963, Antonio Bonet (1913-1989) amb Josep Puig Torné, construeixen al Cap de Salou un bon nombre d’habitatges unifamiliars, apartaments i un hotel.

Concretament, els Apartaments París, també denominats Apartaments Karina, projectats el 1965, se situen a la zona del Racó de Salou, als primers contraforts septentrionals del Cap Salou. Es tracta d’una proposta de Josep Puig Torné, que ja en solitari, desenvolupa tipologies edificatòries, ja assajades anteriorment amb Bonet, que formen part d’una sèrie que es pot entendre com a evolució del bloc esgraonat, que pot tenir el seu origen en el projecte Durand de Le Corbusier, Oued-Ouchaia, Algèria (1933-34), explica el Dr. Ródenas.

Els Apartaments París, de Puig Torné, tenen com a característica més notable l’escalonament topogràfic, provocant un interessant joc de privacitat entre apartaments, a través de l’escalonament topogràfic i el desplaçament en planta de la unitat elemental. L’edifici consta de 16 apartaments organitzats en PB+3PP.

Puig Torné adopta la sintaxi clara i precisa de la composició neoplàstica que caracteritza visualment l’obra, amb l’ús de barres de formigó ‘in situ’ que contrasten amb el ‘revoco a la tirolesa’. Els jardins de planta baixa formen terrasses enteses com abstracció del bancal agrícola català, present als voltants de l’emplaçament, assenyala Ródenas.  

Cal dir que juntament amb junt amb Ródenas, han elaborat la proposta del DOCOMOMO ibèric els investigadors i doctors Manel Ferrer i Gillermo Zuaznabar; els investigadors col·laboradors José Ramón Domingo i Alfons Civit; i els becaris Carlos Gonzalvo i Florencia Meucci.