El Dr. Gibert

Una de les plantes més habituals a tocar del camí de ronda de Salou és Limonium gibertii, endèmica del litoral tarragoní entre el Delta de l’Ebre al sud i el Garraf al nord. Aquesta planta pren el seu nom del Dr. Agustí M. Gibert i Oliver (Tarragona, 1852-1928). El Dr. Gibert va exercir de metge durant set anys a la població de Vila-seca i es va dedicar a estudiar abastament el medi natural de tota aquesta àrea del Tarragonès. A ell li devem moltes de les primeres dades naturalístiques de la zona, descrivint el conjunt format pel cap de Salou i la platja i aiguamolls de la Pineda com un entorn de gran valor on hi habitaven espècies ara desaparegudes com el vell marí (Monachus monachus) o el sisó (Tetrax tetrax). Destaca la seva obra “Topografía Médica de Vilaseca de Solcina”, que contempla aspectes tant del medi físic com del medi natural, alhora que aporta una visió històrica i humana. L’obra va ser premiada amb la Medalla d’Or per la Reial Acadèmia de la Medicina de Barcelona l’any 1891 i es troba fortament influenciada per la concepció de les relacions entre l’home i l’entorn de l’hipocratisme, el qual afirmava que l’estat de salut de l’individu depèn en gran mesura d’alguns aspectes del medi físic.