Rei Jaume I

El 1313, gairebé 100 anys després de la sortida de Salou cap a Mallorca, el dominic Pere Marsili acaba el Liber Gestorum encarregat pel rei Jaume II (1291-1327), nét del Conqueridor. Es tractava d’una traducció llatina amb modificacions del Libre dels feyts realitzada amb la voluntat política de difondre, ressaltar i mitificar la figura de Jaume I (1213-1276), un dels monarques amb més carisma i influència del segle XIII.

En el text, el monjo mallorquí distribuí en quatre llibres els “feyts” i amplià i idealitzà els esdeveniments narrats pel rei detenint-se en anècdotes com les del segon volum on narra l’ambient previ a la sortida de la flota des de Salou.

El port salouenc s’esmenta al Libre dels Feyts al capítol 55 i al Liber Gestorum regis Iacobi II al capítol 141. Però les diferencies entre els dos són grans ja que mentre Jaume I en la seva obra només diu que espera “naus i llenys i galeres” per complir l’estol i que “la major partida, on nós érem, fou al port de Salou i a la platja”, Marsili dona protagonisme al paisatge humà i a l’ambient previ a la sortida: el de la preparació de la flota.

És evident que el narrador dominic no va viure l’esdeveniment de 1229, però segurament les coses van ser bastant similars a les que ens presenta. Ens diu que la població estaba plena de vida i gaudia, optimista, amb la idea del viatge i la conquesta: les dones ocupaven els carrers per a cosir veles, banderes i les robes dels cavallers i infants, i la platja s’omplí de mariners que construïen o reparaven les naus per l’imminent expedició. Marsili afegeix una descripció dels grups de nens jugant a conquerir Mayūrqa amb escuts fets de tela i llances (joc que sempre acabava amb la victòria de les tropes del rei). Mentre els més petits no veien perills, els més grans i experimentats, els que havien patit altres guerres, pregaven entre sospirs que la futura batalla es desenvolupara de forma tan senzilla com els jocs infantils.

Salou, un dels ports medievals més importants de la Corona d’Aragó, com ja sabem va tindre un paper decisiu en la conquesta de les Balears. L’any 1229, un poderós exèrcit d’uns 10.800 homes va viatjar durant tres dies pel Mediterrani per prendre l’illa de Mayūrqa de mans dels musulmans. El propi rei va ser qui va redactar la crònica dels esdeveniments en primera persona en un testimoni únic en el panorama europeu. Els habitants de l’illa van contemplar amb inquietud l’arribada de l’estol de “150 veles blanques” que van sortir de Salou, Tarragona i Cambrils al matí el 6 de setembre de 1229 [10 de šawwāl de l’any 626, segons el calendari musulmà], el primer dimecres del mes.

La valentia ha fet de Jaume I un rei Conqueridor envoltat de llegenda i mite, com els grans herois. Del seu coratge tenim constància quan tot just havent partit de Salou amb vent de terra, de cop s’aixecà vent contrari i els còmits proposaren tornar i esperar un moment més favorable. El rei s’hi negà rotundament i digué “aquesta cosa nós no faríem per re” aclarint que si tornava la gent fugiria, tret dels homes de valor: “car molts n’hi havia qui eren en llurs naus, que pel mal que els havia fet la mar havien fugit, que no havien gosat passar amb nós; i, si nós tornàvem en terra, que ens desempararien, si, doncs, no eren homes de valor” (§ 56).

El litoral de Salou durant molt de temps va ser una frontera entre cristians i musulmans, una zona que des de 1068 marcava el final de la protecció a totes les naus que entraven i sortien de Barcelona. Després de la conquesta de Tarragona del 1129 va constituir-se en el refugi creixent d’un petit assentament comercial i es va convertir en “un dels millors ports de la Mediterrània” en paraules d’Ardèvol: en el port des del que Jaume I va sortir no una ni dos, sinó tres vegades cap a Mallorca.

Salou i les seves immillorables condicions naturals està indefectiblement lligat a l’expansió mediterrània de la Corona d’Aragó.