Salou reuneix a les entitats per explicar el conflicte del CRT

Salou ha reunit a prop de dues-centes persones, veïns i responsables d’entitats del municipi, al voltant d’un acte públic que ha servit per explicar la ciutadania la defensa dels drets del municipi que l’Ajuntament en ple i per unanimitat està duent a terme en l’àmbit del Consorci Recreatiu i Turístic (CRT). L’alcalde, Pere Granados, va encetar l’acte agraint la presència de tothom i dels dos lletrats que assessoren l’Ajuntament en aquesta qüestió, Rafael Gómez-Ferrer (magistrat emèrit del Tribunal Constitucional i catedràtic de Dret Administratiu i director del grup de treball que va redactar els estatuts del CRT) i José María Baño (catedràtic de Dret administratiu i especialista en dret urbanístic i local).

El batlle després d’explicar l’actitud dialogant de Salou des de la tardor del 2011 per tal d’arribar a una entesa abans de l’expiració del termini del CRT (27/2/2012), sent totes les propostes municipals rebutjades “no ens van deixar més opció que revocar les competències delegades en el CRT, arribat el termini dels 20 anys de duració”. No obstant això “Salou ha estat dialogant; ha ofert diverses propostes i solucions generoses, que sempre han passat perquè Salou cedís part de la seva fiscalitat en favor de Vila-seca però la resposta ha estat sempre un no”. Granados, davant l’auditori amb tots els regidors de l’Ajuntament presents, també va anunciar que “des del govern de la Generalitat, el seu delegat, ens ha fet arribar una contesta a la darrera proposta de Salou on un cop més no ha estat acceptada”.  Ara bé -va explicar Granados- “a la carta reconeixen que Salou –com sempre hem dit i defensat- vol el Consorci i ara la Generalitat i Vila-seca només parlen dels diners: de quina fiscalitat volen que cedim al municipi veí”. 

Però Salou –va continuar explicant Granados- “ja ha cedit 6 milions d’euros en els darrers 20 anys fruit d’un acord, però per tal de mantenir la figura del consorci proposem un repartiment fiscal com ells pretenen del 43% per Vila-seca (tot i que li pertoca un 14%) i d’un 57% per Salou (tot i que li correspon un 86%), però només en els elements ja construïts els darrers 20 anys, i els ingressos que es generin en el futur per a cada municipi allò que li correspongui”.

Per la seva part, Rafael Gómez Ferrer, va recordar com fa vint anys Salou va proposar la creació d’un consorci. “Va ser una solució política amb 20 anys de termini i que va suposar una cessió econòmica en favor de Vila-seca per arribar a un acord”. Ara, un cop transcorregut el termini  -va dir Gómez Ferrer- “ningú pot obligar a Salou a pertànyer a un consorci i, molt menys, a cedir els recursos fiscals del propi municipi en benefici d’un altre”.

Per la seva part, José María Baño, va ser molt pedagògic i va llançar una afirmació a l’aire “tots els problemes amb el CRT giren al voltant de si Salou és un municipi com la resta, amb autogovern. Si és així: que s’apliqui la llei”. I va concloure dient “des d’un punt de vista jurídic Salou té un punt molt sòlid i davant dels tribunals es defensable la seva postura i, en tot cas, qui ha estat més que generós en els darrers 20 anys ha estat Salou”.