Sergi Reboredo, fotoperiodista: ‘Si no actuem ja, el 2035 entrarem en un punt de no retorn’

Sergi Reboredo, prestigiós fotoperiodista barceloní especialitzat en viatges, a més de professor i autor de diversos llibres, exposa, fins a finals de mes, al passadís del Teatre Auditori de Salou, una mostra de 40 imatges que immortalitzen la bellesa de la biodiversitat del nostre planeta, en un moment de crisi mediambiental galopant, on el canvi climàtic ja ha començat a fer estralls.

En què consisteix la seva mostra fotogràfica?

L’exposició ‘Canvi climàtic: punt de no retorn’ és una selecció d’imatges de tot allò que m’he anat trobant aquests darrers 20 o 25 anys. Conté fotografies de 30 o 40 països, de tots els continents. Està dividiva en tres parts. La primera fa referència a com afecta el canvi climàtic als ecosistemes i als hàbitats que tenim a tot el planeta, com es degraden. La segona ensenya com aquest canvi afecta les espècies, a la vida salvatge, la fauna i la flora; i la tercera, com aquesta afectació acaba repercutint als humans i es provoquen les migracions i els canvis als estils de vida.

Quin és el seu objectiu?

A través d’imatges agradables a la vista vull que ens puguem conscienciar d’àllo que podem perdre i que pot desaparèixer per sempre. Tinc l’esperança que això reverteixi i que puguem anar a millor, però si això es tan exponencial, hi ha poca cosa a dir. El canvi climàtic constitueix l’amenaça mediambiental més gran a la qual s’enfronta el planeta terra. En cas de no actuar ja, el 2035 entrarem en un punt de no retorn.

Quines conclusions se’n poden extreure?

La conclusió que se’n pot extreure és que estem molt malament, perquè he tingut la sort o la desgràcia de poder arribar a fotografiar els mateixos indrets durant 15 anys, 10 anys i 5 anys, i la degradació és molt ràpida. A Àsia i a Àfrica, en 5 anys, ja es nota i es palpa la diferència.

De totes les imatges i situacions que exposa, quina és la que més li ha impactat?

La mort dels flamencs, al llac Nakuru, a l’oest de Kenya. El llac Nakuru és un aiguamoll protegit i declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO, un indret que, en el passat, allotjava diversos tipus de flamencs, entre ells, els de color rosat; i unes 450 espècies d’aus aquàtiques. Ara, per culpa de l’augment dels nivells de contaminació de les aigües residuals no tractades i de les deixalles industrials, pocs són els flamencs que es deixen veure en aquest espai degradat, amb animals morts i aigües putrefactes. Està totalment contaminat.