Jaciments de Salou
Vil·la Romana de Barenys
El parc arqueològic de la vila romana de Barenys -ubicat a la confluència dels carrers Lluís Domènech i Montaner, Antoni Gaudí i Cèsar Martinell- està format per les restes d’un jaciment d’època romana, corresponents a un edifici destinat a la producció de ceràmica que es posa en funcionament entre el segle I a.C. i I d.C. En aquest moment, els romans arribats a Tàrraco construeixen nombroses viles per explotar els recursos de la zona.
El conjunt arqueològic de Barenys estava destinat a la fabricació de materials de construcció i d’àmfores per a l’exportació de vi tarraconense. Consta d’un forn per coure ceràmica que conserva completament la cambra de foc i, al seu costat, hi ha restes d’un gran espai amb columnes que correspondria als tallers on els terrissers treballarien les peces de fang.
Tot i que les restes conservades son molt reduïdes, també es considera l’existència d’una premsa per a produir vi, gràcies a la troballa d’uns contrapesos que suggereixen que es tractaria d’una premsa de palanca. S’han conservat també diverses restes d’àmfores i altres contenidors que servirien per emmagatzemar-hi el vi procedent de vinyes plantades a les proximitats.
Poblat protohistòric de La Cella
El poblat protohistòric de La Cella es troba ubicat al paratge anomenat La Torre Alta, al Racó de Salou, just a tocar de la costa, en un turó que s’eleva sobre el cap de Salou que li proporciona un ampli domini visual sobre tota la badia de Tarragona; aquesta ubicació permetria tant un control de l’entorn més immediat com l’explotació dels recursos marítims o els intercanvis comercials.
El jaciment ha estat objecte d’intervencions arqueològiques ininterrompudes des de l’any 2010 pel Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (GRESEPIA).
A nivell urbanístic, el seu traçat urbà i la pròpia arquitectura del poblat serien els elements més destacats, convertint aquest jaciment en un unicum a tota la Cessetania, regió ibèrica del Camp de Tarragona. L’urbanisme del poblat estaria delimitat per un mur perimetral rectilini, del que se’n conserven dos trams que s’uneixen formant un angle de 120º, amb més de 45 metres de llargada total i un gruix de poc menys de 1 metre.
Pel que fa a l’arquitectura domèstica, tots els edificis documentats responen a un patró de casa complexa dividida en diferents àmbits funcionals (habitació principal amb presència d’una llar, rebost, magatzems, etc.), amb unes dimensions que oscil·larien entre els 90 i els 120 m2. Totes aquestes cases s’obren a amplis espais oberts, places i carrers pavimentats amb diverses capes de grava formant sòls compactes i uniformes.
Si tenim en compte els materials ceràmics recuperats, la seva procedència o les pròpies característiques urbanístiques i arquitectòniques del poblat, creiem que aquest jaciment va funcionar com un important port comercial, un centre receptor i distribuïdor de mercaderies (salaons, vi, oli, salses, teixits, espècies, etc.) habitat per una comunitat mixta composada per una població autòctona i mercaders de procedència mediterrània, entre principis del segle IV i mitjans del segle III a.n.E., moment en el qual s’abandonaria de forma pacífica.
Avui per avui, els arqueòlegs que han efectuat i efectuen els treballs al jaciment, han volgut proposar una possible identificació entre aquest jaciment i la Cal·lípolis -ciutat bella- citada per Aviè a l’Ora Marítima, tant per la seva situació com per les característiques esmentades.
No t'ho perdis!
