L’Ajuntament de Salou fa un estudi de la regressió de les platges per planificar actuacions de manteniment i protecció

L’alcalde, Pere Granados, destaca que ‘les platges i el litoral són el nostre principal patrimoni i estem conscienciats que hem de treballar per assegurar-ne la seva conservació, tant pel nostre present com pel nostre futur’

Salou ha encarregat una anàlisi i diagnosi a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que avalua l’activitat i dinàmica de les seves platges a causa dels efectes del canvi climàtic, i, d’aquesta forma, poder dur a terme accions de regeneració i estabilització

L’Ajuntament de Salou està treballant en els resultats d’un estudi que ha realitzat la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC), que ha analitzat l’afectació de la dinàmica litoral en el terme municipal, pel comportament ambiental del mar, a partir dels efectes del canvi climàtic. Segons l’estudi no totes les platges i cales del litoral salouenc presenten el mateix comportament i, per tant, no es troben afectades en la mateixa intensitat pels efectes d’una possible regressió.

A partir d’aquest estudi el Consistori vol posar en marxa un pla de protecció per a les diverses platges del municipi, per defensar-les de la regressió cíclica que pateixen. En base als primers resultats científics obtinguts, gràcies a l’estudi, es podran crear unes directrius d’actuació que garantiran el present i el futur de la franja costanera de Salou.

‘Les platges són el nostre principal patrimoni’

L’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, ha destacat que “les platges són el nostre principal patrimoni i estem molt conscienciats que hem de treballar per assegurar-ne la conservació, tant pel nostre present, com també perquè les generacions futures puguin continuar gaudint-ne”.

Segons el batlle, “de moment, tenim una primera anàlisi i diagnosi de la dinàmica del litoral per saber quina afectació hi pot haver com a conseqüència del canvi climàtic, si bé no totes les platges es troben afectades”. En aquest sentit, “volem trobar solucions naturals, que no contemplin la creació de dics, sinó les que ens faciliti la pròpia natura i puguem pal·liar o minimitzar, així, la possible regressió”. En aquest sentit, l’alcalde matisava que “estem per actuar de forma respectuosa amb el medi ambient marí i la natura, perquè és allò que garanteix un tractament sostenible i responsable del problema".

Cal destacar que entre aquestes mesures es contempla el dragatge i la plantació de vegetació, a fi i efecte que pugui contenir la pròpia sorra.

La costa catalana és molt difícil de recuperar i les platges queden malmeses pels temporals de l’hivern, però en els diferents anys tenen oscil·lacions i, puntualment, recuperen el seu estat original. Els temporals que més afecten al terme de Salou són els de Llevant i els de Garbí, si bé les platges salouenques estan protegides pel Cap Salou.

Els experts recomanen fer dues revisions anuals de la mida de les platges. Aquestes esdevenen el millor sistema d’alarma per estar al cas de les fluctuacions de l’espai. Les revisions haurien de dur-se a terme a l’inici de l’estació dels temporals; després de l’estiu, al setembre; i en començar la temporada turística, a l’abril.

Funció recreativa i de protecció

Segons l’estudi de la UPC, les platges compleixen dues funcions, la recreativa i la de protecció. En el primer cas, quan l’ample de la platja decreix per sota de l’ample òptim - usable- disminueix la capacitat de càrrega de la platja i augmenta la densitat dels usuaris, els quals tenen menys espai disponible pel seu gaudi. Pel que fa a la funció de protecció, quan l’ample de la platja és inferior o igual a la superfície erosionable a causa d’un temporal, la pròpia platja esdevé el risc i podria quedar totalment eliminada, de manera que el mar arribaria fins a dins de les cases.

A la capital de la Costa Daurada hi trobem les següents platges: platja de Ponent, platja de Llevant; platja de Capellans; cala Llenguadets; platja Llarga; cala Penya Tallada; cala Font i cala Vinya i cala Crancs. Totes elles estan sotmeses als processos naturals d’erosió i fluctuacions de la línia de mar, per causes climatològiques. Tanmateix, cadascuna d’elles té les seves particularitats i s’erosiona de diferent manera, en funció de la seva orientació.