La música de Los Diablos faran retornar Salou als anys seixanta

Els autors ‘d’Un rayo de sol’ estan considerats com un dels conjunts més populars, associats a la Cançó de l'Estiu pels seus èxits comercials

Los Diablos arriben demà dijous a l’escenari de les Comunitats Autònomes, al centre del passeig Jaume I de Salou amb ganes de fer ballar els amants dels èxits de la dècada dels anys 60 i 70. Aquest conjunt català, d’Hospitalet del Llobregat, torna als escenaris per recordar molts dels seus èxits com ‘Un rayo de sol’, ‘Brutal’ o ‘Tu también serás ye-ye’.

Per la seva trajectòria es van convertir en un grup de música pop, dels més importants pels seus nombrosos èxits i per la durada de la seva relació amb els escenaris.  Van començar la seva carrera musical com a ‘Diablillos del Rock’, però, ben aviat, van adoptar el nom de  ‘Los Diablos’. Demà, a partir de les 22,30 hores els components d’aquest grup portaran a l’escenari ‘La fiesta de los 70’.

Avui, quatre dècades més tard, aquell ‘Rayo de Sol’ que els va fer guanyar el seu primer disc d’or està perfectament vigent i el grup continua amb el mateix dinamisme que aleshores. El cantant i fundador de llegendari grup espanyol, Agustí Ramírez, assegura que el secret de la longevitat de ‘Los Diablos’ rau en què des de sempre, cadascú s’ha ocupat d’una cosa concreta i això permet mantenir una estructura organitzativa.

Los Diablos fan moltes actuacions a Miami i països de llatinoamèrica, cosa que Ramírez atribueix al fet de pertànyer a una multinacional com EMI Odeón. En aquests països, està de moda recuperar cançons dels 70 i 80 i per això feina no els en falta. Al concert del diumenge, Los Diablos oferiran un repertori d’allò més conegut amb temes com ara un “Rayo de sol”, “Fin de semana”, “Acalorado”, “Lazos de amistad”, “Rosana” i tants altres que hem sentit sense cansar-nos durant anys i anys. I un especial record amb ‘Help’ en homenatge a qui va ser el seu productor Tony Ronald, a més de medleys o popurris d’altres cançons. Tot, amb l’equip tècnic propi que fa que sempre es pugui traure el màxim partit de l’actuació.