Salou consolida un dels edificis del jaciment de la Cella per iniciar la museïtzació d’aquest assentament

L’equip de recerca de la URV asseguren que es tracta de Cal·lípolis

Els treballs actuals han consolidat, adequat i museïtzat l’edifici B d’aquest Jaciment Protohistòric que confirma la importància de l’assentament

L’Ajuntament de Salou ha iniciat una nova campanya arqueològica al poblat ibèric de la Cella gràcies a la feina que han dut a terme des del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) del Departament d’història i història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili. En aquesta nova campanya han estat treballant recentment durant uns 15 dies. Avui, en una visita que s’ha dut a terme a la zona s’ha vist el resultat de la campanya en la que han estat treballant l’equip arqueològic d’aquest jaciment protohistòric únic al tarragonès. Com ha explicat Jordi Diloli “l’objectiu és anar avançant en les estructures descobertes i adequar-les, consolidar-les per fer-les visitables i iniciar el projecte de museïtzació on a curt termini es posaria la cartelleria per explicar als visitants on es troben”.

A la visita a la cella també hi ha estat presents l’alcalde de Salou, Pere Granados, el president de l’Autoritat Portuària, Josep Andreu, donat que una part de l’actual jaciment es troba en terrenys de l’APT; a més de la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Salou, Mª José Rodríguez, els dos co-directors d’excavacions, Jordi Vilà i Ramon Ferrer, i l’arquitecte municipal Josep Mª Ferran.

Cal·lípolis, amb seguretat

Des de l’equip de recerca de la URV s’assegura que l’assentament seria l’antiga ciutat de Cal·lípolis, per un conjunt de factors com l’urbanisme perquè és diferent a la resta, pel tipus de cases de grans dimensions que res tenen a veure amb les cases ibèriques; també per la cronologia; pels materials que s’han trobat molts d’ells procedents d’Eivissa i, fins i tot, per les descripcions de l’antic poeta Aviè. Per Diloli, “estem davant d’una ciutat d’època ibèrica, en un port de comerç on hi haurien viscut comunitats barrejades amb íbers, cartaginesos i grecs; i hem d’anar més enllà de l’Ebre per trobar algun jaciment similar. Per tant ho hem de mostrar a la ciutadania”. Els arqueòlegs han assegurat que “el bonic d’aquest jaciment és l’urbanisme que presenta perquè es veu la trama urbana, les cases de 100m2, amb els carrers... i tot això és el que hem de recuperar per poder mostrar-ho”.  

Per la seva part, l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha mostrat la seva satisfacció per recuperar la memòria històrica del municipi treballant de la mà de la Universitat i de veure el resultat. “Ens alegra moltíssim veure el resultat d’aquest treball professional i estem treballant per posar-lo en valor per integrar-lo en el camí de ronda i enriquint el municipi”. Paral·lelament, el president del Port, Josep Andreu, ha destacat com “fa un parell d’anys que estem treballant conjuntament amb Salou en aquest projecte de descoberta del jaciment i també amb la Universitat Rovira i Virgili”. Des del port ja s’ha modificat la tanca perimetral per ampliar l’espai de recerca i “nosaltres farem costat com no podria ser menys donat que tenim en els nostres terrenys la ciutat de Cal·lípolis i cal posar-ho en valor”.  

Cal recordar que el treballs arqueològics es van iniciar al 2010 i es venen repetint des d’aleshores de manera anual amb campanyes d’entre 3 i 6 mesos, han servit per posar al descobert el poblat, el més destacat del Tarragonès, que data del 400 A.C. i que va ser ocupat fins al 250 A.C., aproximadament, al segle II A.C. quan s’abandona pacíficament.